La historia del Rotary Club de Barcelona empieza en el año 1920 de la mano del Sr. D. Carlos Carandini, conocido industrial de Barcelona.

Fue su amigo Frank D. Waterman, perteneciente al Rotary Club de New York (dato que él desconocía), quien contactó con C. Carandini y le pidió información sobre sus amigos y conocidos bien considerados y relacionados en Barcelona. El Sr. Carandini cumplió con la petición de su amigo y le facilitó una lista muy completa de personas significativas dentro de la sociedad de Barcelona.

Como consecuencia del intercambio de cartas Rotary International se puso en contacto con Carandini, a principios del año 1921, a través de una misiva del secretario general Chesley Perry en la cual se explicaba qué era Rotary y los rotarios.

Esta información se fue completando con otras posteriores despertándole el interés por Rotary lo que acabó en el compromiso de estudiar las posibilidades de formar un grupo rotario en Barcelona.

En un encuentro con un amigo, E. Riba, constataron que él también había recibido la misma información (que fue valorada de forma similar) lo que motivó que ambos se pusieran a trabajar para ampliar el círculo.

Lo primero fue recurrir a los que formaban parte de la lista enviada a F. D. Waterman que también confirmaron haber recibido información sobre Rotary pero a pesar de valorarla no pensaban que fuera adaptable a la idiosincrasia de Barcelona. Esta opinión no desanimó a los dos amigos.

La llegada a Barcelona de Pere Coll i Llac con el encargo del Rotary Club de La Habana, del cual era miembro, de contactar con Carandini y ayudarlo a formar un club rotario dio un vuelco al asunto presentándole este a un amigo suyo fabricante de leche condensada. Los cuatro celebraron la «primera reunión rotaria» en el grill room del Hotel Ritz de Barcelona.

El proyecto avanzaba lentamente pero con el compromiso de reunirse semanalmente en el Restaurant Royal, donde fueron bien acogidos, esforzándose por conseguir más miembros con un resultado limitado.

Cerca del verano los visitó Salvador Cuesta, rotario de Tampa en Florida EEUU, promotor y dinamizador del Rotary Club de Madrid, que valoró con ilusión el trabajo hecho en Barcelona. De vuelta en EEUU explicó a Chesley Perry los progresos de Carandini y le pidió que en un futuro viaje a España los visitara para echarles una mano.

FUNDACIÓN DEL CLUB

Chesley Perry preparó muy bien su visita a Barcelona interesándose a través de la Cámara de Comercio Americana en conocer a los norteamericanos de Barcelona que tenían un perfil adecuado, haciéndoles llegar una exhaustiva documentación de Rotary International y convocándolos posteriormente a una reunión en la propia cámara de comercio.

Chesley Perry vino a Barcelona acompañado de John Torner, gobernador del distrito de Florida y de Lutcher Stark eminente rotario. En el encuentro que tuvieron con Carandini, Perry le dijo según él mismo relató: «Carandini, amigo rotario, ahora es cuando con usted constituiremos un gran club en Barcelona».

Tras numerosas reuniones en el Royal y en el Ritz, el 13 de diciembre de 1921 en un encuentro en el despacho de Mr. W.E. Powell se hizo realidad el Rotary Club de Barcelona y se nombró a la primera Junta del Club. Su composición era la siguiente:

  • Presidente: Mr. W. E. Powell
  • Vicepresidente: Sr. Riera i Soler
  • Secretario: Sr. Carles Carandini
  • Tesorero: Mr. Cadwell
  • Censor: Sr. Coll i Llach
  • Vocal: Sr. Juan Jalibert

Acompañados de los socios:

  • D. Joan Boada
  • D. Pere Mir
  • D. Cayetano Barucci
  • Mr. James Allmand
  • Mr. M. M. Smith
  • D. Antonio Artesamendi
  • D. Enric Riba
  • D. Servando Fernandez Victorio
  • Mr. Douglas B. Baker
  • D. J. Molina
  • Mr. I. Thomas

RESSENYA HISTÒRICA DEL ROTARY CLUB DE BARCELONA

I LA SEVA TRAJECTÒRIA I VINCULACIÓ AMB LA CIUTAT DE BARCELONA

 

  1. Introducció

Abans de parlar del Rotary Club de Barcelona, cal fer una breu referència a la creació de Rotary. El Rotary Club és una organització internacional fundada el 1905 a Chicago (Estats Units) per Paul P. Harris, que després es va estendre ràpidament pels Estats Units i després per tot el món.

Des de la seva creació, El Rotary Club reuneix persones dedicades als negocis, les professions liberals o el servei públic i té per objectius promoure l’amistat entre els seus membres i la prestació d’ajut humanitari, bo i fomentant uns nivells elevats d’ètica en totes les activitats humanes i contribuir a la difusió del bé i la pau per tot el món.

L’organització està oberta a persones de totes les races, religions, ideologies i gèneres, sense cap mena de discriminació. Actualment hi ha a tot el món més de 34.000 clubs amb més d’1,2 milions de membres. Els «rotaris» de cada club solen trobar-se cada setmana per fer un àpat plegats, tant en el sentit d’acte social com de reunió de treball per organitzar les activitats benèfiques que promouen.

 

  1. Història del Rotary Club de Barcelona

El primer club Rotary de Barcelona, ja que actualment existeixen diversos clubs Rotary a la ciutat, es va fundar el dia 17 de gener de 1922 i va ser el tercer club Rotary de l’Europa continental a constituir-se i el quart a rebre la carta fundacional referendada per Rotary International, després dels clubs de Madrid, París i Copenhaguen.

El Rotary Club de Barcelona no ha estat aliè a les vicissituds històriques de tota mena experimentades pel nostre país durant els darrers cent anys. En aquest escrit intentem explicar-ho amb una mica de detall, no només per deixar constància del caràcter d’entitat centenària del club, sinó també de la voluntat de resiliència dels seus membres, passant, al final de tot d’aquest escrit, a remarcar els valors i la vinculació del Rotary Club de Barcelona amb la ciutat de la qual pren el nom.

Ja el 7 de novembre de 1919, l’escriptor i polític Joan Estelrich i Artigas s’adreça al president del Rotary Club de Nova York interessant-se per les condicions per poder fundar a Barcelona un club rotari. En aquell moment encara no n’existia cap a Europa. En els anys 1920 i 1921 es gestà la creació del club, que finalment es va constituir formalment el 17 de gener de 1922.

L’acta constitutiva, així com molta de la documentació rotària a Barcelona, es va perdre l’any 1936 a causa de la guerra civil espanyola, però s’adjunta com a Document número 1, la sol·licitud d’admissió del Rotary Club de Barcelona a la International Association of Rotary Clubs, en la qual hi ha la constància documental de la data precisa ja esmentada de la creació del Rotary Club de Barcelona. En aquell moment el club comptava amb 19 socis que es reunien  setmanalment cada dimarts a les 13:30 per dinar a l’Hotel Ritz (actualment Hotel Palace).

 

 

El Rotary Club de Barcelona va ser admès formalment com a membre de Rotary Internacional el dia 1 d’abril de 1922. S’acompanya com a Document número 2 una còpia del certificat del 16 de setembre de 2019, duplicat del document d’admissió l’any 1922 del nostre club per part de Rotary International.

Entre la fundació del club i juliol de 1936 van ser membres del club nombroses personalitats de de la vida empresarial, política i intel·lectual catalana. Només a tall de resum, esmentar noms tan destacats de la vida cultural i econòmica catalana i barcelonina com els escriptors Josep Maria de Sagarra i Carles Soldevila, els metges Dr. Hermenegild Arruga, germans Drs. Trias i Pujol, Dr. Santiago Dexeus, Dr. Moisès Broggi, Dr. Ramon Sarró, i empresaris i mecenes com William Eaton Powell, Carles Buigas, Josep Maria Roviralta, Josep Garí, Joaquim Molins, Joaquim Cusí, el ja esmentat Joan Estelrich, Lluís Barral, Joaquim Cabot, Joan Gaspart Bonet, Carlo  Carandini o Pere Mir Ferreras i el seu fill Pere Mir Puig, entre molts d’altres.

En aquella època el Rotary Club de Barcelona va haver de defensar-se de les acusacions d’una part del clergat ultracatòlic, que l’acusava de ser una petita maçoneria, malgrat que entre els membres del club hi havia destacats catòlics, alguns dels quals van intercedir davant la Santa Seu perquè cessessin els atacs i el club pogués desenvolupar en pau la seva tasca d’amistat i filantropia.

L’esclat de la guerra civil, quan el club tenia un centenar de socis, va provocar el cessament forçat de les seves activitats. La llista dels socis, que es conservava a l’hotel Ritz, va caure en mans de milicians de la CNT-FAI quan l’hotel va ser col·lectivitzat i convertit en menjador social, la qual cosa va provocar que molts d’ells i les seves famílies fossin molestats repetidament i que alguns d’ells emprenguessin el camí de l’exili per sentir les seves vides en perill.

Acabada la guerra civil, el règim franquista va impedir la represa de les activitats del club, igual que l’activitat de la immensa majoria de les associacions i grups actius abans de la guerra que no estiguessin especialment vinculats al règim. Malgrat que alguns dels membres rotaris van col·laborar activament amb el règim franquista, com Miquel Mateu Pla, que va ser nomenat alcalde de Barcelona, altres membres del club van haver de continuar a l’exili per haver ocupat càrrecs polítics durant la República o haver-se significat pel seu catalanisme.

Malgrat tot, un reduït grup de membres del Rotary Club de Barcelona es va continuar reunint informalment i de forma privada cada dimarts, anomenant-se a ells mateixos “Amics del Dimarts”, esperant que algun dia les coses canviessin. En aquest sentit, el 20 de juny de 1966 un grup de rotaris de Barcelona i Madrid va adreçar un escrit al govern espanyol demanant l’autorització per reconstituir clubs rotaris a l’empara de la llavors vigent llei d’associacions, però la petició no va prosperar.

Amb la finalització de la dictadura franquista, el 10 de gener de 1978, un grup de rotaris d’abans de la guerra, junt amb alguns fills d’antics rotaris, comptant amb l’aval del Rotary Club de Perpinyà i el ja reconstituït Rotary Club de Madrid, van reconstituir l’associació Rotary Club de Barcelona, reprenent les reunions dels dimarts, ja de forma oberta i oficial, a l’hotel Avenida Palace. El Rotary Club de Barcelona reconstituït va ser inscrit al registre d’associacions per resolució del Govern Civil de Barcelona el 18 de maig de 1978.

 

Actualment el Rotary Club de Barcelona està inscrit al Registre d’Associacions del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya amb el número 3.154, sota la classificació general de “Foment i defensa dels drets cívics, socials i de la persona”.

L’associació té, d’acord amb els seus Estatuts, el següent objecte:

Article 5.- Objectiu i finalitats. Secció 1. Objectiu.- L’objectiu del Rotary Club de Barcelona, igual que el de Rotary *lnternational, és estimular i fomentar l’ideal de servei com a base de tota empresa digna i, en particular, estimular i fomentar: Primer. El coneixement mutu i l’amistat com a ocasió de servir. Segon. L’observança d’elevades normes d’ètica en les activitats professional i empresarials, el reconeixement del valor de tota ocupació útil i la dignificació de la pròpia en benefici de la societat. Tercer. La posada en pràctica de l’ideal de servei per tots els rotaris en la seva vida privada, professional i pública. Quart. La comprensió, la bona voluntat i la pau entre les nacions, a través de la companyonia de les persones que en elles exerceixen activitats professionals i empresarials, unides entorn de l’ideal de servei. Aquests objectius es desenvoluparan en primer lloc a Barcelona, podent estendre’s a tot l’àmbit de Catalunya i, ben sola o en col·laboració amb altres associacions o clubs rotaris, amb Rotary lnternational i amb altres associacions d’anàlogues finalitats, fora d’aquest àmbit, sigui estatal o internacional. Secció 2. Finalitats.- El Club realitzarà els programes, projectes i activitats, en general, que consideri necessaris o convenients per a l’acompliment dels seus fins, si bé respectant sempre la legislació específica que els reguli. Els rendiments que obtingui el club a conseqüència de l’exercici d’activitats amb contingut econòmic, incloses les prestacions de serveis, hauran de destinar-se exclusivament al compliment dels seus objectius, sense que en cap cas càpiga el seu repartiment entre els socis, ni entre els cònjuges o persones que convisquin amb ells amb anàloga relació d’afectivitat, ni entre els seus parents, ni la seva cessió gratuïta a persones físiques, jurídiques o organitzacions que tinguin ànim de lucre.

 

  1. Trajectòria i vinculació del Rotary Club de Barcelona amb la ciutat

La ressenya història exposada posa de manifest, sense necessitat de més justificacions, la vinculació històrica centenària del Rotary Club de Barcelona amb la ciutat. Ja hem destacat, en la seva primera etapa, el noms d’alguns dels rotaris més destacats amb què comptava el club. Molts d’ells eren personalitats de renom públic en l’àmbit de la literatura, la indústria, el comerç i les professions liberals (periodistes, metges, advocats, arquitectes …) tots ells estretament vinculats amb la ciutat de Barcelona i Catalunya. Aquesta vinculació ens excusa d’haver d’argumentar gaire sobre la trajectòria i vinculació del Rotary Club de Barcelona amb la ciutat que li dona nom, ja que és un fet notori i indiscutible.

Sí que volem incidir, tanmateix, en dos aspectes: En primer lloc, la continuïtat històrica del club i, en segon lloc, fer referència a les principals activitats filantròpiques i humanitàries actuals del club, vinculades també de forma estreta amb la ciutat de Barcelona.

  1. Sobre el primer aspecte, destacar que la continuïtat històrica del club és un fet inqüestionable, només interromput per circumstàncies alienes a la voluntat dels socis del club.

En efecte, alguns dels socis del club es van continuar reunint durant la dictadura de forma privada, gairebé clandestina, com a “Amics del Dimarts”.

Igualment, alguns socis històrics del club estan entre els signants de la sol·licitud al règim franquista l’any 1966 de la petició de poder reconstituir els clubs rotaris, en un intent que no va tenir èxit per l’oposició del règim.

També van ser alguns socis històrics i fills d’alguns altres dels socis inicials els que finalment l’any 1978 van promoure i aconseguir la reconstitució legal del club, abans de l’aprovació de l’actual constitució espanyola.

Per tant, no hi pot haver cap dubte que el Rotary Club de Barcelona, encara que sota fórmules associatives legals o alegals diferents segons l’època històrica, no és que sigui hereu del Rotary Club de Barcelona fundat el 17 de gener de 1922, sinó que és el mateix club que ha mantingut la seva continuïtat històrica durant 102 anys.

Són prova d’això, a més a més:

  • L’edició del llibre del centenari del Rotary Club de Barcelona gràcies a una acurada recerca històrica deguda al membre del club Sr. Miquel Vilaseca Narbona.

 

  • Els actes de celebració del centenari, que van tenir lloc durant l’any 2022, als quals van assistir representants de nombrosos clubs rotaris de Catalunya, d’Espanya i d’altres països.

 

  1. Sobre les activitats filantròpiques i humanitàries actuals del Rotary Club de Barcelona, cal destacar les següents:

 

  • Beques Endavant: L’objectiu de les beques que doten els socis del Rotary Club de Barcelona són alumnes en risc d’exclusió social. Amb elles tractem d’ajudar a seguir amb els seus estudis a alumnes que fàcilment podrien abandonar-los. Les beques són per a cicles formatius que poden ajudar-los a facilitar la seva integració laboral, objectiu molt important per als alumnes i les seves famílies que viuen en molts casos situacions al límit. Durant el curs 2022 / 2023 el Rotary Club de Barcelona, amb el seu programa de beques Endavant, va concedir les beques d’estudis següents: A l’Escola Sopeña de Barcelona, d’ESO i FP, les beques van ser per a 1 estudiant de Grau Superior de Cures Auxiliars d’Infermeria, 1 estudiant de Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria, 1 estudiant de Grau Mitjà de Tècnic en Emergències Sanitàries. Les beques concedides a la Escola Solc Nou de Barcelona van ser per a 3 de Grau Mitjà de Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia, 7 de Grau Superior en Educació Infantil, 1 de Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria i 1 de Grau Mitjà de Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia.

 

  • Projecte Cava Solidari: Des de l’any 2004, el Rotary Club de Barcelona duu a terme el Projecte Cava Solidari amb l’objectiu de recaptar fons destinats a la vacunació contra la pòlio, una iniciativa que involucra a tots els rotaris a tot el món a través de la Fundació Rotària. Aquest projecte del cava solidari ha anat creixent amb el temps i ha aconseguit un abast cada vegada major, arribant a la impressionant xifra de vacunació de més de 100.000 nens a l’any a tot el món, gràcies a la col·laboració de tots aquells que compren el nostre cava solidari. Per cada ampolla de cava que es ven, podem proporcionar la vacuna a 9 nens i, al llarg de tots aquests anys, hem tingut la satisfacció de protegir amb aquest projecte més d’un milió i mig de nens contra la pòlio.

 

  • Projecte Alpan: El projecte ALPAN (Aliments per a Necessitats) per a menjadors socials, reparteix diàriament més de 300 menús i matèries primeres a 7 menjadors socials de la ciutat de Barcelona. Aquest és un projecte fruit de moltes col·laboracions en xarxa, en particular, el Rotary Club Barcelona-Centre, i on hi intervenen moltes persones però on tothom té un objectiu comú: que ningú es quedi sense menjar. En tota aquesta xarxa de col·laboracions, els Voluntaris de “La Caixa” són els encarregats del transport i de la coordinació de la part logística i diària del projecte que ja ha aconseguit repartir 1.200.000 àpats en els darrers anys.

 

 

Árbol fundacional del Rotary Club de Barcelona

El socio Jordi Cot ha elaborado este árbol fundacional del club. Comprende los años de 1922 a 1936 con los socios fundadores más cercanos al tronco, los periféricos a continuación y los socios más nuevos colgando de sus padrinos.

Árbol fundacional del Rotary Club de Barcelona
Obra de Jordi Cot